Bibliografies

Hi ha quatre grups d'investigació que utilitzen PhiloBiblon per a la realització de les bases de dades dels seus respectiius corpus. Les investigacions de tres d'ells es centren en la literatura medieval escrita en castellà, en català i en gallec i portuguès, mentre que el quart grup ho fa en la poesia espanyola dels Segles d'Or. Aquests grups estan composats pels investigadors següents:

BETA Bibliografía Española de Textos Antiguos (Charles B. Faulhaber, Ángel Gómez Moreno, Antonio Cortijo Ocaña, Óscar Perea Rodríguez, María Morrás, Álvaro Bustos Táuler, Nicasio Salvador Miguel; Ángela Moll, † Brian Dutton, David Mackenzie, John Nitti, Anthony Cárdenas, Jean Gilkison)

BIPA Bibliografía de Poesía Áurea (Ralph A. DiFranco and José J. Labrador Herraiz)

BITAGAP Bibliografia de Textos Antigos Galegos e Portugueses (Arthur L-F. Askins, Harvey L. Sharrer, † Aida Fernanda Dias, Martha E. Schaffer, Cristina Sobral, Pedro Pinto, Filipe Alves Moreira, Mariña Arbor Aldea, Maria de Lurdes Rosa)

BITECA Bibliografia de Textos Antics Catalans, Valencians i Balears (Vicenç Beltran i Pepió, Gemma Avenoza i Vera, Lourdes Soriano i Robles, † Beatrice Concheff)

Si bé els paràmetres bàsics dels quatre projectes són similars (una relació biobiblioogràfica de textos continguts en els seus corpus respectius), els detalls específics solen variar entre las bibliografies. Per exemple, tant a BETA com a BITAGAP la data límit per a la recollida de textos s'estableix en l'any 1501, però a BITECA aquesta data ve marcada per la mort del Rei Catòlic, Ferran II d'Aragó, en 1516. Per a una major informació sobre aquestes qüestions, si us plau, consulteu la introducció específica de cada bibliografia.

Com sigui que els interessos i recursos de cada grup d'investigació han variat al llarg dels anys, hi ha considerables diferències respecte a quina part de la investigació ha tingut més atenció per cadascun d'ells en les seves respectives bases de dades. BITECA i BITAGAP cobreixen de forma més exhaustiva les fonts primàries (incloent, per exemple, tots els textos legals i tota la lírica). BITAGAP presenta una exhaustiva bibliografia secundària. BITECA, a més, té una detalladíssima descripció codicològica de cada testimoni, seguida en aquest objectiu per a BETA. Aquesta darrera, per a raons lògiques, donat el volum de documentació a tractar, és probablement la menys completa en quant a cobertura de textos, car la majoria de la lírica medieval escrita en castellà està pendent d'incloure's en la base de dades. BIPA s'ha concentrat exclusivament en la creació d'un índex de primers versos de la poesia del Segle d'Or.

Pràcticament tots els manuscrits i impresos antics de BITAGAP y BITECA han estat descrits personalment per membres dels respectius grups d'investigació, per la qual cosa la informació subministrada és de primera mà. BETA, però, comença el seu camí informàtic partint de descripcions de segona mà, la majoria procedents de catàlegs de biblioteques i d'arxius, donada la gran dificultat d'examinar la ingent quantitat de fonts primàries escrites en castellà; així mateix, les seves referències bibliogràfiques no pretenen ésser exhaustives, i es centren en catàlegs de manuscrits, estudis codicològics de manuscrits concrets, edicions de textos, estudis bibliogràfics i obres similars. En contrast amb BITAGAP, BETA, BIPA i BITECA ometen els estudis crítics de forma general, que podeu trobar a la bibliografia anual publicada en el Boletín Bibliográfico de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval .

No s'ha seguit una estricta coordinació de dades entre els quatre grups d'investigació. És per això que l'usuari pot trobar discrepàncies, per exemple, en els títols de les obres que estaven escrits originalment en llatí, o bé en el nom d'algunes persones. De tota manera, en el cas de traduccions d'una llengua ibèrica en una altra, el grup d'investigació que tradueix el text tendeix a acceptar l'experta opinió de l'equip que treballa amb el text original. D'altra banda, tampoc hi ha hagut un intent sistemàtic de transferir tota la informació de les formes bàsiques (les autoritats) d'una bibliografia envers les altres.

Les convencions en les descripcions de manuscrits i edicions impreses i les transcripcions dels incipits i explicits varien també d'una bibliografia a una altra. Per a tots aquests elements, consulteu la pàgina principal de cadascuna de les bibliografies.