Back to Search Back to Results |
ID no. of Specific Copy |
BITECA cnum 316 |
Uniform Title IDno, Author and Title | texid 1247 Desconegut. Augats, seyós, qui credets Déu lo Payre |
Language | català |
Date | escrit 1240 - 1260 |
City, library, collection, & call number | Paris: Bibliothèque Nationale de Paris, NAF 4232 | Antic n.a.fr. 4232 | Antic DON 2020 |
Copied | 1341 - 1360 (R. Aramon) 1345 (f. lxxvij (= f. 5 mod), data que P. Meyer adjudica als folis escrits fins a aquest punt del volum) |
Location in witness | ff. cxxxiiii-cxxxv (fol. ant.) ff. 55-56 (fol. mod.) |
Incipits & Explicits in witness | rubr.:
[ cxxxiiii]
Nostra dona trista fa son plant E las jj marias que la sostenon text: Avjhat baros Que Passat per lauia | Seu hes dolor tan gran com es la Mie … [ cxxxv] … Lassa iheu Muray | Car no vos pusc sostendre | Ay que faray |
Condition | incomplet |
Poetic Stanza | 1 x 7, 1 x 6, 1 x 5, 1 x 4, 1 x 5 |
Language of witness | català provençalitzat |
References (Most recent first) | Editat a: Macdonald (1999), Passion catalane-occitane. Edition, traduction et notes par Aileen Ann Macdonald 176-178 Editat a: Spaggiari (1977), “La poesia religiosa anonima catalana o occitanica”, Annali della Scuola Normale Superiore di Pisa , n. D Tractat a: Shepard (1928), La Passion provençale du manuscrit Didot. Mystère du XIVe siècle 63-5 Tractat a: Chabaneau (1885), “Le rôle de sainte Marie Madeleine dans la littérature provençale. IV: Cantique provençale en l'honneur de sainte Marie Madeleine”, Revue des Langues Romanes 58-60 |
Note | aquest testimoni està inserit en la Passió occitana del ms. Didot, i ocupa els vv. 1497-1523 de l'edició de Macdonald. Chabaneau també edita el Plany de la Verge transmès en aquest manuscrit, marcant entre claudàtors els versos que manquen i que, en canvi, es troben al manuscrit provinent de la Col·legiata d'Àger. El cinquè vers de la segona cobla és una repetició, per error, del v. 4 de la cobla inicial. Igualment, el segon vers de la tercera cobla repeteix el tercer vers de la precedent. Els dos darrers versos de la primera cobla constitueixen el refrany, que no es torna a transcriure en tota la composició. Dels 27 versos totals, ocupen dues línies d'escriptura els vv. 5, 10-12, 22-24 i 26. Per establir el còmput de versos, ens hem servit de l'edició que Chabaneau fa d'aquest testimoni. Mahiques l'exclou del seu treball en considerar el text occità | Record Status |
Created 1990-09-15 Updated 2012-01-28 |